ELS ORGANISMES SAPROXILICS: UN IMPORTANT PATRIMONI NATURAL DE L’ARBREDA DE L’ALOMAR
Els organismes saproxílics són aquells que depenen , al menys durant una part del seu cicle vital, de la fusta dels arbres moribunds o morts ( en peu o caiguts) o dels fongs de la fusta.
Cal diferenciar els següents grups:
- Xilòfags: Són aquells que en estat larvari s’alimenten de fusta no descomposta, procedent de branques i branquillons.
- Saproxilòfags: Aprofiten els arbres vells i la fusta en descomposició per la seva alimentació larvària.
- Micetòfags: Espècies que s’alimenten (tant la larva com l’adult), dels fongs que hi ha a la fusta en mal estat.
Aquests éssers vius ajuden a fragmentar la fusta, i n’afavoreixen la seva descomposició i la reincorporació de nutrients a l’ecosistema, tot afavorint la formació d’humus.
Cal tenir en compte a més, que hi ha espècies depredadores i paràsites d’aquestes anteriors i que ajuden al control natural de les plagues forestals.
Sabent que el principal problema de la fauna saproxílica és la pèrdua d’hàbitats, l’arbreda de l’Alomar constitueix un lloc idoni perquè moltes espècies trobin lloc de posta, així com també hàbitats per les larves, lloc d’hivernació i recerca d’aliment.
Cal tenir en compte que a Europa els insectes saproxílics estan considerats dins dels grups taxonòmics més amenaçats i que Catalunya es troba en una de les zones de més riquesa específica de coleòpters saproxílics de la Península Ibèrica. (P.ex. només al bosc de Poblet hi ha 282 espècies diferents d’escarabats saproxílics!!)
Dins dels coleòpters xilòfags i saproxilòfags destaquen les famílies: cerambícids, buprèstids, escolítids i corculiònids. A més també hi ha espècies de coleòpters depredadors d’altres coleòpters.
Així doncs, donat que la tala i l’extracció de fusta ( al Mediterrani també els focs i la ramaderia) són la principal amenaça pels coleòpters saproxílics a Europa, l’existència d’espais com l’arbreda de l’Alomar representa una garantia de supervivència per aquestes espècies.
Cal recordar que la preservació de la biodiversitat és un dels grans reptes que la societat té plantejat actualment i que encara ens queda molt camí per recórrer, a l’hora de conèixer els secrets de les estretes relacions que vinculen als éssers vius. En aquest sentit, la pèrdua de saproxílids no només empobreix la biodiversitat del territori, sinó que a més també impedeix que es pugui realitzar correctament el cicle de la matèria, amb tots els aspectes negatius que això comporta pel manteniment dels nostres boscos.
