Aquest passat dijous 26 de gener, vaig tenir l’oportunitat de fotografiar una au poc habitual al nostre riu: el capó reial o ibis negre (Plegadis falcinellus).
Es tracta d’un representant de l’ordre dels pelecaniformes i és l’ibis més estès sobre la superfície terrestre, tot i que hom considera que és originari del Vell Continent. A Catalunya però l’any 2010 se’l considerava com a nidificant recent al Delta de l’Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles. Els seus efectius però han augmentat els darrers anys, cosa segurament afavorida pel fet de què ha incorporat el cargol poma, molt abundant al delta de l’Ebre, a la seva dieta. Ha estat observat freqüentment als Aiguamolls de l’Empordà, al delta del Llobregat, al Baix Ter, a l’estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d’en Dolça (Vila Seca) i fins i tot a Bellcaire d’Urgell.
Les observacions a la conca del Besòs però, són molt escasses. Queda per demostrar si les especials circumstàncies que estem vivint aquest hivern, de sequera general i baixes temperatures, poden explicar aquesta cita excepcional, o bé haurem de considerar de cara al futur aquest bonic ocell com a visitant habitual del nostre riu.
Com podeu observar a les fotos, es tracta d’un ocell de coloració fosca, variable al llarg de l’any, de tonalitats marronoses i porpres, amb reflexos verdosos a les ales. És molt característic el seu bec llarg i recorbat, que sens dubte li resulta de gran utilitat per capturar les seves preses habituals: peixos i granotes. La seva dieta també pot incloure insectes i crustacis.
El seu hàbitat preferit són les zones humides, principalment litorals. Nidifica juntament amb agrons, becplaners i corbs marins, als arbres o als canyissars.
Així doncs, un cop més queda demostrada la biodiversitat creixent del nostre riu, resultat de la recuperació de la qualitat de l’aigua i de la necessitat de seguir treballant per la correcta gestió de la Conca a la que pertany.