Les ribes del Besòs i la riera de Caldes, degut al poc cabal d’aigua que porten habitualment , donen lloc a uns espais oberts d’erms que sovint (potser massa) són aprofitats per la pastura de ramats mixtes de cabres i ovelles.
Aquests erms, runams, amorriadors del bestiar, vores de camins i solars propers a llocs habitats, on la influència dels humans i els seus animals domèstics és molt important, donen lloc a uns sòls molt compactats i alhora rics en compostos nitrogenats ( procedents de les deixalles i excrements).
Les especials condicions físiques i químiques d’aquests sòls afavoreixen la presència de comunitats vegetals nitròfiles i fortament ressistents a les agressions físiques: trepig, pastoreig, foc, runes, deixalles etc…Estan formades per espècies amb punxes o espines, així com plantes (geòfits) amb òrgans subterranis ( arrels , tubercles, rizomes…) persistents, o d’altres capaces de produir gran quantitat de llavors en periodes curts de temps , que asseguren la reprodució un cop passada l’època adversa.
Abans de la presència dels humans, les plantes nitròfiles només prosperaven a les ribes fluvials, on de manera natural s’acumulaven les restes orgàniques procedents de les fortes avingudes i les pluges torrencials, que provocaven l’arrossegament i acumulació de restes d’ésssers vius. Tanmateix eren presents allà on hi havia colònies o concentracions importants de mamífers o ocells.
Cal tenir en compte a més, que aquest tipus de comunitats es veuen afavorides per l’especial climatologia de les zones mediterrànies, on les escasses pluges no aconsegueixen rentar les sals amoniacals solubles del sòl i per tant tenen més facilitat a restar presents durant més temps. Per altra banda, cal destacar també que la plasticitat pròpia de les comunitats ruderals (així s’anomenen aquestes comunitats) facilita la incorporació a la nostra flora de força espècies (algunes tòxiques) forasteres naturalitzades que troben en aquests indrets oberts i competitius terreny adobat per lluitar per la seva persistència.
De tota manera, en els espais suburbans degradats permanentment transformats i molt poluïts , només les espècies més sofertes de la vegetació ruderal fan acte de presència, de manera que les comuniats s’empobreixen i minven la seva diversitat.
Dintre de les comunitats ruderals considerem els bleterars (amb espècies com Chenopodium, Amaranthus, matallums, margalls, ortigues, espinaxoques, cànem bord…) , els herbassars de guarets i camps abandonats ( ripoll, olivarda,…) , els herbassars de vorada de camí ( margalls, lletereses, cebollins, geranis silvestres, ulls de bou,….) i els molt destacables cardassars que contenen espectaculars espècies que poden arribar als 2 metres d’alçada que acompanyades d’ortigues resulten ben poc atractives a humans i animals ( card marià, rapalassa, cardot, llobacarda, cardó, borratja, malrubí,….)
Amb aquests antecedents cal repensar l’efecte que sobre aquestes comunitats vegetals pot tenir l’acció continuada del pastoreig. Sembla clar que es produirà un increment de la nitrificació dels espais i un compactament progressiu dels sòls pel continuat pas dels ramats. També cal comptar amb la pressió selectiva que el ramat fa sobre moltes espècies herbàcies comestibles, deixant de banda aquelles que els resulten vulnerables o poc atractives. D’aquesta manera es produirà una minva de la biodiversitat dels ecosistemes, afavorint un petit nombre d’espècies resistents (algunes invasores) en detriment d’aquelles més atractives pel bestiar.
Per altra banda, cal preveure que la sequera persistent també dificultarà la germinació dels teròfits ( plantes amb una elevada producció de llavors de temporada) que no trobaran la necessària humitat al sòl sec i compactat.
A més, el trepig constant del ramats endurirà el terreny impedint la seva aireació, així com la penetració de l’aigua. Aquesta compactació pot influir negativament en la població de talps i talpons, que trobaran dificultats per fer els seus caus i galeries, així com també a d’altres espècies d’invertebrats del sòl: cucs de terra, miriàpodes, insectes,….Cal tenir en compte a més, l’acció negativa que pot tenir el brosteig dels ramats sobre els plançons dels arbres i arbusts de ribera autòctons ( oms, salzes, sargues, tamarius, alocs….), que actualment malden per sobreviure amb dificultats, tot rebrotant allà on el és possible.
Per tot això hem de concloure que es fa necessari revisar l’activitat del ramats a la zona de la llera del Besòs i riera de Caldes, per tal de fer compatible aquesta activitat tradicional amb la necessària preservació de la biodiversitat d’aquests ambients .
