Cada any arribada la primavera, el Besòs apareix ple d’algues, canviant el seu aspecte de manera més o menys sobtada.
A què és degut aquest canvi? És positiu pel riu?
En un primer moment pot semblar que la presència d’algues és un indicador positiu ja que, al cap i a la fi, és una manifestació d’abundància de formes de vida, en aquest cas algues verdes d’aigua dolça i per tant representa un augment en la biomassa total de l’ecosistema fluvial.
Però contràriament al que pot semblar, aquest esclat de vida és un problema pel nostre riu i aquest any es manifesta de manera molt especial.
Anem a pams. Val a dir, que aquest fenomen rep el nom per part dels científics d’eutrofització. Consisteix en què degut a un augment de nutrients ( especialment compostos de nitrogen i fòsfor) hi ha un gran creixement de productors primaris i aquests éssers vius respiren. Amb això es produeix una gran demanda d’oxigen i l’aigua acaba sent irrespirable per la resta d’organismes que hi viuen. Aquest fenomen a més, és més acusat allà on hi ha més llum i major temperatura.
En el cas del Besòs aquest any la situació és especialment greu, degut a la llarga sequera que estem patint i les anormalment elevades temperatures d’aquesta primavera. Lògicament al disminuir el cabal d’aigua, la concentració dels nutrients augmenta i conseqüentment l’eutrofització és més marcada.
Podem dir que la presència excesiva d’aquests nutrients als nostres rius és deguda majoritàriament a causes d’origen humà, entre elles les següents:
- L’activitat ramadera genera gran quantitat de purins, compostos orgànics amb gran quantitat de nitrogen. Abocaments directes o filtracions als aqüífers incrementen la presència d’aquest nutrient.
- L’activitat agrícola tanmateix comporta l’ús d’adobs que també contenen compostos nitrogenats. Inevitablement el reg dels camps acaba aportant-los al cursos fluvials.
- L’origen de la presència dels fosfats cal cercar-la sobretot en els centres urbans i l’activitat industrial, ja que són encara molts els productes domèstics de neteja que contenen aquests compostos químics i alguns processos industrials també els incorporen.
En el cas del Besòs, les activitats agrícoles i ramaderes tenen molt poca rellevància i l’eutrofització és causada principalment per l’activitat urbana i industrial.
Així doncs, donat que l’amoni, l’únic compost nitrogenat problemàtic que arriba a les depuradores, es eliminat de manera molt eficient per les nostres instal.lacions , el control de fosfats en excés s’ha convertit en el gran repte, i s’han de seguir cercant nous mètodes de tractament de les aigües residuals per tal d’extreure i donar sortida a aquests productes, oferint-los una segona vida en el seu ús.
Per altra banda, tenint en compte que els fosfats procedeixen majoritàriament dels detergents, està clara la responsabilitat de tots en la reducció de l’ús d’aquests productes domèstics de neteja, tot buscant alternatives lliures de fosfats.
