REPENSEM EL PARC POPULAR

Espacio natural Espacio urbano

REPENSEM EL PARC POPULAR

Pit-roig. Un dels visitants del Parc (foto.Xavier Sanz)
Hi ha elements del teixit urbà d’un poble que tenen un valor molt especial per la ciutadania,  per raons històriques, de funcionalitat, sentimentals, socials…. En el cas de l’anomenat PARC POPULAR de La Llagosta, conflueixen molts d’aquests valors i és per això que pensem que cal fer la següent proposta.

El Parc tal com el coneixem avui dia, és el resultat d’una llarga història que arrenca a la dècada dels 70- 80 del segle passat, quan La Llagosta es trobava en ple procés de recuperació democràtica  i la ciutadania havia de reivindicar els drets més elementals per dignificar el nostre poble.

Entre ells hi havia la necessitat d’un espai verd de trobada i esbarjo per petits i grans i és així com, fruit de la lluita popular, neix el nostre parc, a partir d’un antic aparcament de camions.

Amb el pas dels anys el Parc s’ha anat enriquint amb diversos elements i aportacions : espais de joc, equipaments esportius, “pipican”,……fins adquirir la fesomia actual.

Arribats a aquest punt però toca reflexionar, amb la mirada actual , sobre aquells elements clarament millorables des de la perspectiva de la sostenibilitat  i l’educació ambiental.

L’espai que denominem “Parc Popular” ofereix unes grans possibilitats i de fet, és l’únic “espai verd” d’una certa entitat amb què compta La Llagosta dins el seu casc urbà.  És per això que al marge de les possibilitats d’esbarjo i punt de trobada, cal  repensar altres aspectes que aquest espai ofereix.

En primer lloc, creiem del tot convenient que en algun punt del parc figurés algun tipus de ressenya històrica (en forma de faristol o cartell de peu metàl·lic) on s’expliqués els orígens del parc, i d’aquesta manera les noves generacions tinguessin consciència del passat del poble i de la lluita de les anteriors generacions de veïns i veïnes de La Llagosta.

Per altra banda, resultaria del tot necessari posar en valor els elements naturals  del parc , és a dir donar a conèixer el patrimoni natural  actual : vegetació i poblament animal, tot ressaltant-ne les seves característiques i  també creant nous espais (biòtops) on aquesta biodiversitat pugui veure’s afavorida.

Els»turonets» un espai a millorar

De manera especial cal remarcar el valor dels petits “turonets”, hores d’ara en un estat força notable de degradació. Aquests espais condicionats de manera convenient, podrien donar lloc a microhàbitats formats de petites rocalles i elements naturals, com troncs caiguts col·locats adequadament, que a part de proporcionar hàbitat a una vegetació adaptada a l’ indret i refugi a multitud de fauna, evitarien al trencar el fort pendent, la formació de xaragalls, quan es produeixen pluges intenses.

Per altra banda, creiem que caldria repensar la vegetació d’aquests turonets, hores d’ara formada, a part dels arbres,  quasi exclusivament per llorers i heures i que al nostre entendre, hauria d’enriquir-se amb espècies de caràcter mediterrani pròpies de les brolles i matollars que trobem a la serralada de Marina: marfull, bruc, llentiscle, arboç, estepes, tomanyí, farigola, romaní,….que acompanyarien a les alzines, roures i pins ja presents.

 

Estat actual molt degradat

Seria alhora conveninent algun tipus de cartell explicatiu, on s’expliqués les diferents espècies presents i el sentit de tota l’actuació en el seu conjunt.

Som conscients del cost de realització i manteniment que comporta el projecte, però solament es valora allò que es coneix, i probablement un major coneixement del patrimoni pot fer que la ciutadania la valori més i en tingui més cura. Per altra banda, l’ús d’aquesta arquitectura vegetal pot comportar una reducció de despesa en aigua i manteniment pel seu caràcter mediterrani. Cal tenir en compte els objectius de l’agenda 2030 respecte al Canvi Climàtic i el desenvolupament sostenible, on totes les administracions s’hi han de veure implicades.

A més, i en la mateixa línia d’actuació, també seria convenient substituir les zones de terra compactada per trinxat d’escorça. Aquest tipus de material afavoreix l’absorció i retenció de l’aigua, i per tant representaria un major aport hídric als arbres existents. Per altra banda, l’escorça al ser un material orgànic, permet el  reciclat de nutrients i enriqueix el sòl. Tanmateix en els espais verds, també caldria fer alguna actuació, incorporant elements com troncs i roques d’un cert tamany, que a més de proporcionar hàbitat a moltes espècies, donarien un aspecte més naturalitzat al Parc.

En aquests espais, a més de l’herbei ja existent,  podrien sembrar-se altres espècies ruderals mediterrànies (compostes, petites lleguminoses, brasicàcies,….) , que augmentarien la biodiversitat de la parcel.la.

També fora molt interessant proporcionar algun tipus d’informació sobre les aus que visiten el nostre parc al llarg de l’any; un petit cartell metàl,lic podria complir perfectament aquesta funció. També es podria seguir instal.lant caixes-niu per ocells i rats-penats, explicant a  la ciutadania la seva utilitat.

Caixes-niu. Un recurs per protegir la fauna

Deja una respuesta