PAPALLONES
Un dels grups animals que gaudeixen de més simpaties entre la ciutadania són les papallones. Ja des de petits, sentim curiositat per aquests animalons voladors que sovint ens sorprenen en els nostres passejos pel camp i el bosc, i que amb els seus colors i el seu vol erràtic ens atreuen la mirada. No és estrany que fins i tot més d’una vegada ens haguem sentit temptats a capturar-les utilitzant un salabret o fins i tot amb les mans!!
Les papallones són a més un dels millors indicadors de l’estat de conservació de la biodiversitat d’un territori i és una opinió cada cop més generalitzada que “cada cop es veuen menys papallones”. Són moltes les persones d’una certa edat procedents d’un medi rural, que afirmen que recorden en la seva infantesa la presència de moltes espècies que ara en el mateix indret ja no veuen; i és que cada cop hi ha més presència d’asfalt i urbanització allà on hi havia conreus i marges de camí.
Aquesta alteració dels hàbitats, juntament amb l’ús abusiu de plaguicides i el canvi climàtic que estem patint, són les principals causes del retrocés de la diversitat d’espècies de papallones, excepte unes quantes de més freqüents i habituals. (Això malgrat la legislació específica per protegir-les, tant a nivell català, com estatal i europeu)
Aquí farem un petita ullada a algunes de les espècies diürnes, que amb més facilitat podrem veure en les nostres sortides per les rodalies de La Llagosta.
Característiques generals de les papallones:
Científicament les anomenem lepidòpters (del grec: ales cobertes d’escates). Dintre de la classe dels insectes ocupen el segon lloc en nombre d’espècie, unes 165.000, després dels escarabats (coleòpters).
Els insectes com artròpodes que són, tenen un cos recobert de quitina (exosesquelet) i dividit en segments. A més tenen sempre sis potes i un parell d’antenes, característiques aquestes que permet distingir-los dels altres artròpodes. Aquests són molt nombrosos i representen el 80% de totes les espècies animals terrestres.
Són molts els animals invertebrats que experimenten metamorfosi al llarg de la seva vida (passen per diversos canvis de forma) , però en el cas de les papallones aquesta metamorfosi és completa, és a dir passen per etapes ben diferenciades: ou, eruga, crisàlide i adult.
L’eruga és una larva, un estadi juvenil de la papallona i la seva funció principal és menjar per créixer i acumular reserves. La crisàlide o nimfa és una fase immòbil, però durant la que l’individu experimenta profunds canvis que donaran lloc a la papallona.
L’adult o imago és la fase final del cicle vital: la papallona pròpiament dita. Gràcies a les seves ales, podrà volar i dispersar-se amb l’objectiu de realitzar la reproducció i finalment morir. En aquesta etapa l’alimentació jugar un paper secundari, ja que l’insecte adult no creix, i sovint té prou per viure amb les reserves acumulades per l’eruga.
El cos de les papallones (i dels insectes en general) adultes està format per tres parts: cap, tòrax i abdomen.
Al cap hi ha els òrgans de l’alimentació, el més complex dels quals és l’espiritrompa i els de la percepció: els ulls compostos formats per facetes, les antenes filiformes o en forma de pinta en les nocturnes i en forma de maça en les diurnes. També es troben els palps, a cada banda de l’espiritrompa, amb una gran capacitat sensorial. Al tòrax destaquen els tres parells de potes (en algunes espècies el primer parell està atrofiat) i els dos parells d’ales, estructures membranoses recobertes d’escates que destaquen per la seva coloració destinada al reconeixement entre individus i a la defensa dels depredadors. Al final de l’abdomen hi ha les estructures externes de l’aparell reproductor.
Les rodalies de la Llagosta, ofereixen la possibilitat, arribat el moment de l’any apropiat , d’identificar una sèrie de papallones que, si bé tal com ja s’ha indicat, han disminuït tant en nombre d’espècies com en quantitat d’individus de cadascuna, en algunes casos encara és prou considerable. Caldrà buscar-les en indrets on es trobi la seva font d’alimentació, que coincidirà sovint en espais oberts com marges de camins, zones ajardinades, camps abandonats, horts, ribes dels rius i rieres……però també en llocs amb més vegetació com és l’arbreda de l’Alomar, depenent de l’espècie que es tracti.
Val a dir doncs, que si volem conservar aquests bells animals, caldrà afavorir la diversitat dels paisatges on prosperin plantes amb flors: zones ajardinades urbanes, marges de camí, clarianes de bosc,….ja que com sabem existeix una estreta aliança i col.laboració entre els éssers vius que cal respectar, si volen mantenir l’equilibri dels ecosistemes.
Aquestes són algunes de les espècies que podrem observar…bona sort i recordeu no proveu de capturar-les….millor lliures!
