Xivites, xivitones i corriols
Les xivites, les xivitones i els corriols pertanyen al grup dels ocells limícoles. Aquest és un grup força nombrós, que es caracteritzen per tenir en general potes i bec llargs i que acostumen a viure en llocs inundats, prop de l’aigua, en aiguamolls i marjals. S’alimenten bàsicament d’insectes, mol.luscs, crustacis, cucs i peixos petits. De vegades també mengen matèria vegetal.
Acostumen a ser difícils d’identificar, excepte algunes espècies molt característiques, perquè tenen plomatges variables al llarg de l’any i a mesura que van creixent..
De tota manera amb la combinació de diversos trets: mida, forma i longitud del bec, longitud de les potes, dibuixos del plomatge, color, veu i comportament, es pot fer una identificació prou aproximada.
Aquí ens centrarem en tres espècies de limícoles que podem observar al Besòs: la xivita i la xivitona i el corriol petit.
La Xivita (Tringa ochropus)- Andarrios grande
La podem veure de pas a la primavera i la tardor, i és hivernant a la Península Ibèrica. Per tant, serà possible veure-la quasi tot l’any al Besòs (rarament el mes de maig ja que no es reprodueix al nostre riu) , però és més temerosa de la presència humana que la xivitona.
La distingirem de la xivitona pel seu bec més llarg, per les barres negres de la cua i les ales negroses visibles quan emprèn el vol. A més, la part ventral blanca té una vora molt definida.
Xivita
Allà on cria, ho fa als arbres en zones boscoses, inundades, aiguamolls i marjals, aprofitant nius vells d’altres ocells. En d’altres moments de l’any, la podem veure en ambients aquàtics, sobretot d’aigua dolça, com és el cas del Besòs. Sovint la veurem sola o formant petits grups.
Xivitona (Actitis hypoleucos)- Andarríos chico
Se la reconeix i distingeix més per la seva conducta i postura, abans de distingir-ne el plomatge. La podem trobar tot l’any a la P. Ibèrica, ja que és resident i hivernant. Per tant será fàcil que la veiem al Besòs, menys el mes de juny, ja que és quan es reprodueix i no ho fa a la conca del Besòs.
Allà on cria ho fa principalment a les ribes de rius i llacs amb vegetació, llocs on construeix el niu, prop de l’aigua.
De grandària més aviat petita, l’observarem en continu moviment, en postura horitzontal, amb el coll i les potes més aviat curtes i la cua més aviat llarga, que bascula després de cada moviment. Difícilment deixarà que ens apropem gaire, sortint d’escapada amb un vol ràpid a ras d’aigua, mentre emet el seu cant d’alarma característic.
Si ens fixem en la seva coloració, la distingirem de la xivita per la taca blanca lateral molt definida i la coloració marronosa de les parts superiors. Per altra banda, el seu bec i les seves potes són més curtes, encara que això costa de determinar si no tenim les dues espècies juntes!!
Corriol petit (Charadrius dubius) –Chorlitejo chico
És un limícola de cos petit i arrodonit, de bec curt i potes més aviat llargues. De la seva coloració en destaca el cap, que combina la coloracio blanca i negra i una anell orbital groc a l’ull, molt característic. S’alimenta principal d’insectes.
És una espècie estival que podrem veure entre febrer i octubre, buscant zones amb poca vegetació, com platges o illetes de sediments fluvials. L’època de cria és de març a juliol i pon els ous directament a terra, per la qual cosa es recomana no trepitjar aquestes zones de còdols o sorra en època de cria, per evitar trepitjar els ous o els pollets, ja que si bé aquests caminen al poc de néixer, són de coloració mimètica i costen de veure!!
Text: F.Xavier Sanz Carreras
Fotos originals de l’autor, captades al Besòs
