ELS PICOTS: Una família molt especial
Els picots són una família d’ocells molt especialitzada. Són uns mestres a l’hora d’enfilar-se pels troncs dels arbres, gràcies entre d’altres coses als seus dits oposats dos a dos i amb fortes urpes. Per altra banda les plomes externes de la cua són molt rígides i això els permet utilitzar-les com a punt de recolzament, quan s’enfilen pel tronc. A més, els músculs flexors i extensors de les potes estan molt desenvolupats i els ajuden a vèncer la força de la gravetat en posició vertical.
Per altra banda aquesta família d’ocells tenen un bec molt fort (una de les característiques més visibles i conegudes) que funciona com una autèntica perforadora. Per tal de no perjudicar els òrgans interns del seu cap quan dóna cops al tronc, el crani és especialmente sòlid. A més el seu coll és molt musculós, cosa imprescindible per foradar els durs troncs, on construeixen els seus nius verticals. Tenen una llarga llengua, enrotllable i enganxosa, que els permet capturar invertebrats (preferentment insectes) de les escletxes més estretes.
A la nostra arbreda i rodalies són força feqüents. Podem trobar sobretot el picot verd (Picus viridis), però també el picot garser gros (Dendrocopus major). La presència de multitud de troncs, alguns d’ells d’exemplars d’arbres morts, afavoreix la presència d’aquestes aus, que troben un indret ideal per niar i alimentar-se. El picot verd és una espècie força ubiquista, això vol dir que la podem trobar dins el bosc, però també en zones més obertes, camps de conreu,….sempre que tingui aprop alguna zona arbrada; de fet no és estrany veure’l a terra menjant formigues. En canvi el picot garser (nom que li ve de la semblança de coloració amb les garses), és una espècie més forestal, cosa que fa difícil la seva observació directa.
Si passegem per l’arbreda amb mirada atenta i oïda oberta, veurem els nius de picot als troncs vells, però també ens podrà sorprendre el vol ràpid i directe del picot verd, que distingirem fàcilment des de darrere, per la seva coloració verdosa i les plomes groguenques de sobre la cua, mentre fuig emetent el seu cant d’alarma característic que recorda el renillar d’un cavall.
