Sovint sentim parlar de BIODIVERSITAT; és una d’aquestes paraules “de moda” que moltes vegades apareixen a molts mitjans de comunicació.
Però, què és en realitat? Per què és tant important la seva defensa…i què podem fer a nivell local?
Tothom té clar la idea de diversitat…però, i bio?…..Sembla clar que relaciona diversitat i vida….però en quin sentit?
La vida en el “nostre” planeta es presenta diversa. Aquesta diversitat es manifesta a diferents nivells: A nivell macroscòpic i a simple vista observem diversitat d’hàbitats i ecosistemes; també observem diversitat d’éssers vius i espècies, fins i tot diversitat dintre d’una mateixa espècie. Però a un nivell menys aparent i no visible a ull un, aquesta diversitat també es dóna a nivell genètic en el si de les cèl.lules.
Però, quin benefici reporta aquesta BIODIVERSITAT? Per què cal preservar-la?
Per entendre una mica millor el concepte, podem utilitzar el símil mecànic.
Si considerem la BIOSFERA ( conjunt d’éssers vius del planeta, del qual forma part l’ésser humà) com una gran màquina que s’autoregula, cada ésser viu seria com una peça d’aquesta màquina, totes elles necessàries pel seu bon funcionament. En l’esquema de més avall observarem com l’absència d’una sola peça (per.ex. A3), pot fer que tota la màquina deixi de funcionar.
És fàcil d’entendre seguint aquest raonament, la importància que té la conservació de totes les espècies (peces) pel correcte funcionament de la biosfera (màquina).
La complexitat però de la biosfera ( de fet no sabem encara quantes espècies-peces té), fa sovint difícil entendre les relacions que tenen unes amb les altres, i per tant moltes vegades no sabem veure la importància que té una espècie viva en el conjunt de la biosfera.
Això ens pot portar a una visió simplista de la realitat, valorant amb ulls humans la importància de la desaparició d’una espècie. Però sabem quin paper jugava dins la complexa màquina viva?. Com afectarà la seva desaparició a l’equilibri de l’ecosistema al qual pertanyia? En molts casos no sabem la resposta, ja que desconeixem moltes de les relacions entre espècies d’un ecosistema, que fan posssible el seu funcionament.
És per això que resulta imprescindible preservar el major nombre d’espècies possible, i aprofundir en el coneixement de les relacions entre elles.
Per altra banda, preservar la diversitat d’ecosistemes i hàbitats és també una garantia de la defensa dels éssers vius que contenen. A un altre nivell la diversitat individual i genètica, possibilita la variabilitat de l’espècie, possibilitant així l’evolució i permetent la creació de mecanismes de defensa davant possibles malalties i pandèmies. Per tot això, sembla clar que d’una o altra manera la biodiversitat afectarà a la vida dels humans i han de ser aquests els primers interessats a preservar-la.
Ara bé, quìnes mesures es poden prendre a nivell local per tal de protegir el major grau possible de biodiversitat?
A continuació passem a exposar unes propostes de fàcil execució que l’ajuntament podria dur a terme i podrien ser útils en aquest sentit.
- ACONDICIONAMENT DELS TURONS DEL PARC POPULAR
- Rocalles
- Espècies vegetals mediterrànies
- Hotels d’insectes
- Punt d’aigua
- Caixes -niu
La biodiversitat urbana pot resultar sorprenentment rica, si es tenen en compte petites mesures correctores i es prenen petites iniciatives a l’hora de dissenyar l’espai urbà: carrers, places, arbrat, parterres,……
En aquest cas ens referim a un espai molt important pel teixit urbà del nostre poble. Es tracta del Parc Popular i en concret dels turonets que hi podem trobar en el seu recinte.
Es tracta de dos espais que per la seva estructura permeten introduir una sèrie d’elements, que permetrien enriquir notablement la seva biodiversitat.
En primer lloc seria interessant reservar una part del talús a una zona de rocalla. Aquest espai rocallós per les seves característiques, podria afavorir la presència de vegetació rupícola i crassa, representada en la flora catalana mediterrània per crepinells, orelles de monjo,… així com falgueres: herba pigotera, falzia negra,….Els espais entre les pedres facilitarien la presència de cargols, insectes, aràcnids….i vertebrats rèptils com les sargantanes, dragons,…
Tanmateix aquest espai es podria combinar amb zones de vegetació arbustiva mediterrània, sobretot aromática: farigola, romaní, cap d’ase, així com espècies de petit port com gatoses, estepes,….i d’altres.
Tot plegat es tracta d’una vegetació autóctona amb un manteniment mínim i unes necessitats hídriques molt baixes, cosa molt desitjable en el context de canvi climàtic en el que estem immersos.
Per altra banda, la presència d’espècies aromàtiques com el romaní i la farigola, atreuria a molts insectes pol.linitzadors (himenòpters, coleòpters, lepidòpters….), afavorint d’aquesta manera la diversitat d’espècies d’insectes presents al Parc.
Per altra banda els talussos, també podrien ser enriquits amb espècies arbustives mediterrànies de més gran port, com brucs, marfulls, arboços, llentiscles,…que tanmateix enriquirien la diversitat vegetal, amb espècies autòctones, alhora que afavoririen tant la fauna vertebrada com invertebrada.
Un altre element d’interès podria ser crear una petita cascada amb circuit tancat d’aigua. Aquí la circulació permanent d’aigua amb petits saltants, afavoriria altre tipus de flora i fauna, i el manteniment tampoc seria molt costós instal.lant una petita placa fotovoltaica, per alimentar la bomba d’aigua. A més l’atractiu estètic de l’aigua en moviment està fora de dubte.
Per últim també podria ser d’interès instal.lar caixes-niu als pins de la part superior del turó, ja que hi ha constància de la freqüent visita de mallarengues ( carbonera, petita, blava,..) en aquesta zona, i aquestes són espècies molt donades a utilitzar les caixes-niu. ( La instal.lació d’un petit cartell explicatiu a la zona, podria servir com a element pedagògic). Igualment podria ser un bon lloc per col.locar un hotel d’insectes, on aquests trobessin un bon lloc per reproduir-se i buscar amagatall.
Es clar que aquest projecte de reacondicionament, comporta un cost no tan sols d’instal.lació, sinó també de manteniment. Existeixen fonts de finançament a recorre, però és evident que sense una implicació de la ciutadania, serà molt difícil mantenir l’espai en condicions en el temps. És per això, que en el cas de dur-lo a terme, caldrà fer una bona difusió i donar-lo a conèixer, per tal que la ciutadania el posi en valor i en tingui cura.
- APADRINAMENT DE PARTERRES I ESCOCELLS
Una altra proposta en la línia d’afavorir la biodiversitat urbana és l’apadrinament de parterres i escocells d’arbres per part de la ciutadania. En aquest cas, s’obté un doble benefici, ja que per una banda s’enriqueix la diversitat d’espècies vegetals, presents en els petits espais ajardinats del poble, i per altra es fomenta la participació de la ciutadania.
Es efecte, amb aquesta proposta es tractaria de seleccionar determinats espais ajardinats de petites dimensions: parterres entre voreres, escocells de determinats arbres, etc, on es plantarien espècies arbustives preferentment de la nostra flora, o fins i tot, per què no, espècies d’horta.
Grups de veïns propers a l’espai triat, en farien el manteniment i la cura, de tal manera que es produiria un efecte “d’apropiació” i implicació personal en el paisatge urbà.
Lògicament s’hauria d’estudiar com aconseguir que aquesta assignació d’espais a la ciutadania, es fes de la manera més transparent i justa possible.
